Si ara mateix tingués algún expert en comunicació global a mà, li peguntaria un parell de coses. La primera: "És realment necessari establir alguna mena de control sobre l'accés a internet?". I la segona: "Com s'ha d'establir aauest control"?
Ho dic perquè, com a periodista, m'interessa el tema, però com a periodista retirada a les esferes blogosfèriques, encara m'interessa més. Quan jo era joveneta, no creia que cap control fos necessari, gairebé en cap àmbit de la vida. En el fons, tothom té la llibertat de llegir, escriure, opinar i actuar de la manera que més li convingui. A nosaltres ens alliçonaven a seguir la doctrina d'aquell gran publicitari, el Sr. Camps, que deia: "Busqui, compari, i si no està satisfet amb el nostre producte, li retornem els calés". Todo el poder para el pueblo.
Què fem, però, amb els que abusen de la llibertat? Fa un parell d'anys vaig deixar d'escriure un blog en un diari nounat, que ara ja està com el "Miguelín", el bebè de la Coixet a Shanghai, farta del gremlins que, sistemàticament, boicotejaven totes les meves idees. El tema va engegar, fins i tot, un debat entre informàtics preocupats. Hi havia una barreja de ràbia i d'admiració per aquests gremlins, gnet que no menja ni dorm, ni beu ni se'ls coneix cap altre vici que no sigui estar permanentment connectats i a l'aguait de qualsevol "post" que ells puguin torpedejar. Comentaven els temes ad infinitum...però sense cap mena de rigor. Jo no sé si aquesta gent cobra o no cobra per la seva dedicació, però crec que hauríen de cobrar. Potser així disposarien de mitjans per anar a comprar, o al cinema, o al restaurant, i reactivar una miqueta la malmesa situació econòmica. Crec en ells com a factor d'impuls social.
Ara bé: no es pot embrutar tot allò que téns a l'abast. No es pot insultar sense motiu, ni desqualificar el teu rival perque sí, o només perquè forma part d'un entrallat que t'està fent la punyeta. Quan els diaris digitals van comprendre amb qui es jugaven les garrofes, van decidir tancar l'aixeta, i així, de mica en mica, han anat sorgint mitjans per controlar, només una miqueta si us plau, els comentaris post "post".
Ara s'exigeix que els comentaristes "s'enregistrin". És a dir, que sigui més fàcil rastrejar-los. Amb una adreça de mail que es pugui comprovar, etc. I, què ha passat? Doncs que els comentaris a les notícies han baixat considerablement. Que jo sàpiga, que et qualifiquin com a "comentarista indesitjable" no comporta, de moment, cap mena de multa. Però sí que et deixa sense altaveu. A mi em sembla bé aquest control, de la mateixa manera que, quan vaig tenir fills, em va semblar bé que les criatures se sotmetéssin a una certa disciplina. Ara bé: el controls tampoc no hauríen d'anar més enllà. Si volem que el nen se'n vagi a dormir a dos quarts de nou, no podem ficar-lo al llit a les set de la tarda.
Ho dic perquè ara, a part de lliurar la teva adreça de mail, hi ha molts mitjans, i moltes xarxes socials, que t'exigeixen altres proves de capacitació per poder expressar la teva protesta, la renúncia, o la teva opinió raonada. Després d'identificar-te esplendorosament, en el moment d'enviar el missatge s'obre una finestreta que t'exigeix teclejar unes paraules que es mostren, habitualment, en blanc sobre negre, i que conténen textos com el següent: "rigor thc", "spirit incor", "bluesky risk".
D'aquí ve la meva pregunta: ok amb un cert control, però qui m'assegura a mi que una persona capaç de reproduir aquests textos sense equivocar-se, estigui més capacitada per donar la seva opinió, que una altra que no ho sigui? I, a més: qui coi dissenya aquests missatges? Jo ja li he dit a la meva família: en la propera vida, una de dues: o la blogosfera ha desaparegut completament víctima dels seus errors, circumstància en la qual jo només voldria dedicar-me a escriure els peus de foto de qualsevol diari, o la blogosfera no ha desaparegut, i jo em trobaria plenament disposada a dissenyar els textos de les finestretes, tipus "mésenll àforget". Poca feina amb una bona retribució. I crec que ningú em demanarà cap certificat!
* Un petonet per tots els escriptors de peus de foto, que ens expliquen amablement allò que és obvi però que no ens atrevim a pensar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario