Dues per una. Dues cròniques, o dos comentaris. El primer: és bastant lamentable que la reforma de l'atenció sanitària als Estats Units aconseguida per Obama rebi els elogis generals de tots els mitjans de comunicació, quan és un projecte de llei disminuït, i molt, respecte de les promeses que el president nord-americà va fer durant la seva campanya electoral. És que ningú analitza de què es tracta, realment?
Obama no ha aconseguit una fita històrica; la fita històrica hauria estat la implantació d'una cobertura sanitària general, i gratuïta, per a tota la població dels Estats Units. És a dir, de vora 310 milions de persones. I què és el que s'ha firmat? Doncs unes "rebaixes" per tal que uns 31 milions de ciutadans ( el 10 per cent dels habitants, més o menys) puguin accedir, de manera particular o a través d'incentius per a les empreses que els contracten, a una mínima cobertura sanitària.
I això, gràcies a què Obama ha pactat amb els senadors demòcrates d'alguns estats conservadors, que aquestes "rebaixes" no cobriran, de cap de les maneres, l'assitència a les dones que volen avortar. És clar que això no és cap novetat; només faltaria que en un país com els Estats Units les dones poguéssin avortar de manera lliure, voluntària i gratuïta. Aquí, sense anar més lluny, això ho contempla la llei, però les "salvetats" a la mateixa fan que gairebé no existeixi l'avortament als hospitals públics i s'hagi de pagar, trinco trinco, a les clíniques privades.
El segon comentari: em va agradar l'entrevista que ahir al vespre li va fer la Mònica Terribas, directora de la televisió pública catalana, al president del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero. També em va agradar la que li va fer al president català, José Montilla, fa una setmana. La Terribas és la millor periodista d'aquest país encara que, de vegades, els entrevistats no donin la talla. De tota manera, mai no havia vist un president tan "deixat anar" com ahir a la nit, malgrat que els tics polítics no hi manera de treure'ls-hi. Poc valent en la resposta a la pregunta directa sobre si Catalunya és una nació, o sobre el perquè de la seva absència en tots els partits del Barça ("glorious team", a més a més, des que ell és president). Aquest home em fa pensar en els que practiquen el "coitus interruptus", els partidaris del "sí però no"...i per això la gent no cennecta amb ell. Perquè, avui dia, la "gent" ens movem d'una altra manera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario