miércoles, 30 de junio de 2010

VAS A LA MANI?






Tornant de Nerja, Màlaga, on he passat uns dies molt agradables a casa del meu amic Josep Maria Aubert, el gran tema de discussió a la ràdio era la sentència de Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Escoltava la ràdio per fer menys tedioses les 8 hores de conducció que, fins a la Comunitat Valenciana, van transcórrer per unes meravelloses autovies gratuïtes pagades qui sap com. Les emissores, amb fina ironia, enviaven al carrer periodistes que preguntaven els vinanats si anirien o no a la manifestació organitzada per Òmnium Cultural el proper 10 de juliol en defensa del text aprovat, fa quatre anys, pel Parlament de Catalunya i el Congrés de Diputats espanyol. Els vianants, pobrets, amb prou feines sabien quina era la sentència en qüestió, i la majoria manifestava un desinterès pel tema gairebé total.
Jo sí que voldria anar a la manifestació, però per motius personals no hi podré anar. Resulta que aquella mateixa tarda li otorguen un dels Premis Nacionals de Cultura al gran dibuixant Kim Aubert (sí, el germà del doctor), i la cerimònia tindrà lloc al Palau de la Generalitat a les 5 de la tarda. Kim, que fa més de 30 anys que dibuixa el personatge "Martínez el Facha" a la revista "El Jueves", rep el premi pel llibre "El arte de volar". L'escriptor Antonio Altarriba ha guionat la història del seu pare, un anarquista que es va suïcidar el 2001, i en Kim l'ha dibuixat.
Com que la manifestació començarà amb retard, i trigarà una bona estona en arribar a la Plaça Sant Jaume, suposo que tindré temps d'afegirme-hi al final. I ho faré. Que demanem la lluna, potser? No. Demanem que se'ns respectin els nostres drets, el dret a gstionar els nostres recursos, i les nostres institucions. La llengua, de moment, sembla que no es toca.
En canvi, el cartell que avui veig als diaris, el de la convocatòria de la manifestació, em sembla una mica violent. Homes i dones amuntegats els uns damunt els altres, empenyent-se i dirigint-se cap a una destinació sense determinar. Amb els punys alçats, com si fóssin àrbitres d'un partit de futbol ensenyat la vermella. No patiu, que de ben segur no hi haurà multituds en la manifestació. Dissabte de juliol, bon temps, jugant-se el Mundial a Sudàfrica...molt m'estranyaria que, de cop, la gent sntís la necessitat de fer pinya amb els polítics que els representen, que els representen malament, vull dir.

4 comentarios:

  1. Dejaste de ser Anónima Eva.Mira de correjir el problema de las letras,( se podra leer mejor).
    Y no pienso manifestarme, porqué ya esta bien de que nos tomen el pelo de esta manera tan descarada(vale en la peluqueria).Se puede hacer peor,pero no lo hacen porqué no saben.

    ResponderEliminar
  2. Habrá suficientes patriotas en la manifestación que no van a dejar escapar la ocasión de manifestarse... Creo que la familia Millet y los Montull irán al completo...

    ResponderEliminar
  3. Málaga, Costa del Sol: millones de turistas, millones de euros en divisas cada año. Año 1998, ¿existe una autovía que recorra los aprox. 100 kms de Málaga a Algeciras? ¿Y los 60 de Málaga a Nerja? NOOOO. Pero bueno seguro que hay una autopista de pago, claro... ahhh pues NOOOOO. Vaya... parece que entonces quizás pase una cosa: en cataluña teníais autopistas cuando casi nadie más las tenía (aunque fuera de pago). Aquí no las hemos tenido hasta hace poco (y al final también algunas de pago con una alternativa gratuita de muy discutible calidad: vamos todo rotondas no pasas de 60).

    Cercanías: aquí casi no tenemos (dos líneas, una con frecuencia de 1 tren cada media hora, otra 1 tren cada 2 horas), allí sí. Metro: aquí no, allí sí. Etc. Etc.

    Basta ya de victimismo absurdo, cegato y cateto... Esperaba más de ti Eva.

    Un saludo.

    ResponderEliminar
  4. Sí, esto del victimismo de los catalanes también lo he oído unas cuantas veces... La verdad es que yo como catalana no me siento víctima de nada, de hecho, me siento muy feliz de formar parte de una nación con tanta personalidad, tan capaz de comprender otras culturas y tan solidaria con los demás. Supongo que ese mismo sentimiento es el que nos hace ser tan "pesados y quejicas" ante otras regiones que desconocen lo que eso significa. Por cierto, yo estuve en la manifestación y lo que se respiró y vivió era la necesidad de muchas famílias de expresar su cansancio ante tanta incomprensión hacia nuestra cultura.

    ResponderEliminar