NO TINC ROSA, PERÒ TINC LLIBRE

SANT JORDI 2020. NO TINC ROSA, PERÒ TINC LLIBRE 📚❤️

Les coses no passen perquè sí, n’estic segura. Ahir vaig acabar el llibre que llegia, el darrer de l’Almudena Grandes, que m’ha agradat força, i vaig cercar en la meva escassa biblioteca física del moment (fruit de diversos trasllats trasbalsats) algun llibre que encara no hagués llegit. L’espècie lectora acostuma a tenir escampats per tota la casa, però ben localitzats com si dugéssin un GPS, aquells llibres que va comprar perquè li interessaven, l’atreien, perquè volia aprendre o gaudir del seu contingut, i que en aquell moment no va poder llegir. Alguns mascles i femelles  experimentats de l’espècie lectora, que segons estudis genètics recents coïncideixen amb els individus amb més tendència a l’ordre i la classificació, mantenen els llibres adquirits i no llegits perfectament col.locats en un prestatge determinat, una taula concreta, o una pila de llibres a terra, separada de les altres. No és el meu cas.

Tinc 5,6,7 llibres sense llegir a casa. I ahir, amb el GPS invisible, vaig buscar aquest, i el vaig trobar ipso facto. Feia anys que no li veia la cara: només el llom. Oh, meravella. La portada. Una taca vermella que sembla una rosa i un virus alhora, juntament amb el títol, “Out”.  I la contraportada. Crítiques molt esperonadores. Que segur que em van influir, però crec que més ho devia fer el nom de l’autora, una autora japonesa.

Vaig comprar el llibre, segurament, per Nadal del 2008 o a principis de 2009. A la FNAC de l’Illa Diagonal de Barcelona. Això ho vaig deduir ahir, mirant l’etiqueta.  I probablement ho vaig fer perquè érem en ple boom Murakami, a qui jo ja llegia, i aquesta autora n’és contemporània. “Out” l”havia escrit el 1997.

El llibre el vaig desar, el dia que el vaig comprar, a la taula que hi havia al gran rebedor, tan i tan lluminós, de casa meva,  i allà va quedar, durant un temps. Fa gairebé 6 anys, en el primer trasllat, va anar a parar a una taula llarga que hi havia a l’entrada del meu pis provisional, barrejat amb carpetes de documents, algun altre llibre, correu sense obrir que s’amuntegava, petits àlbums de fotos, claus que ja no servien, la corretja de la Tinta, una pintura que m’agrada i objectes estimats. Fa un any, quan vaig venir a l’espai que espero que sigui definitiu, es va refugiar, envoltat per tots aquests objectes i protegit pel meu GPS particular, en la part inferior del moble de la tele. 

I ahir ens vam retrobar. En el moment precís per celebrar un Sant Jordi, un Dia Internacional del Llibre i una lectura molt especials.