QUÈ FEIES QUAN GUARDIOLA VA DIR ADÉU AL BARÇA?

Aquesta pregunta, en el nostre petit país, serà gairebé equivalent a la de "On eres quan l'home va arribar a la lluna?" o la de "Què feies quan van caure les torres bessones?" Avui en Pep ha dit adéu al Barça, i tot ha trontollat. Ha trontollat més del que trontolla tot cada dia des de fa un grapat de mesos, en què la realitat econòmica i la misèria social i política ens atropella sense deixar-nos, gairebé, espai per a la rèplica.


Jo ja sabia, ahir, que el més probable era que aquest matí en Pep fes pública la seva renúncia a continuar entrenant el Barça. Les meves fonts estan molt ben informades. Però, com tothom, desitjava que no fos veritat i mantenia l'esperança que tot fos un bluff periodístic. No podia creure que, després de la setmana tràgica, haguéssim de dedicar el llarg cap de setmana a pair aquest nou panorama.


Mentre conduïa cap al nord he sentit a la ràdio que l'entrenador havia mantingut una reunió amb els jugadors; que havia començat l'entrenament de l'equip a porta tancada, i que després ell, el president i el director esportiu del club farien una roda de premsa. En arribar a la meva destinació he mirat d'enllestir ràpidament els encàrrecs que tenia pendents i, 10 minuts abans de l'hora prevista per a l'inici de la roda de premsa, m'he assegut davant del televisor. He començat a plorar, però això és perquè jo sóc molt ploranera i ploro gairebé per tot.Quan ha començat la roda de premsa, el president ho ha dit ras i curt: en Pep no continua. I tot seguit, en Pep ho ha confirmat i ha donat les explicacions que justifiquen la seva decisió, unes explicacions que m'han semblat...valga'm Déu! meravelloses. Les cares del president, de l'entrenador, dels capitans de l'equip i d'altres jugadors que assistien a l'acte...totes eren mereixedores d'un capítol apart en qualsevol crònica periodística. I llavors en Zubi ha anunciat que el successor seria en Tito Vilanova. Hauria estat, sens dubte, la meva aposta inicial, però l'hauria descartat per mil i una raons. Però si el club i en pep hi confien, en aquests moments, jo també. Em sembla una aposta valenta per part de tots, i des del minut 0 té tot el meu suport. La única cosa que em corca per dins és que Messi no fos present a la sala de premsa. En desconec els motius i, honestament, només vull creure que el crack no hagi volgut, amb la seva presència, restar protagonisme al veritable ídol d'aquest club, l'entrenador que plega després d'haver assolit la glòria.

Amb els ulls vermells he anat a dinar, amb un amic, a un bar de carretera d'un petit poblet de l'Empordà. S'hi menja molt bé, allà, i barat. Hi hem arribat vorejant les tres de la tarda, fora d'hores, perquè aquí la gent dina al voltant de la 1 del migdia. Menú de 12 euros: cloïsses amb mongetes i calamars a la planxa. El televisor encara sintonitzava el canal Esport 3, però ara ja feien tennis. L'encarregat ens ha dit que durant la roda de premsa d'en Guardiola la parròquia ha callat i n'ha seguit respectuosament el desenvolupament, excepte un aficionat del Madrid, que cridava i no volia que els altres escoltéssin els arguments de Oh Déu Totpoderós!


A les postres, quatre iaios, un d'ells amb dues crosses que a partir de l'agost haurà de pagar de la seva butxaca, s'han assegut a la taula del costat i han encetat la seva partida de botifarra, tot comentant la jugada. La jugada d'en Guardiola, d'en Tito, del Barça en general.


Més tard, a mitja tarda, he anat a comprar a la vil.la més propera: peix, verdures i carn per assortir el frigorífic d'aquest llarg cap de setmana. La carn ja fa temps que la compro a la botiga d'uns marroquins que la treballen molt bé. L'antic propietari, l'Abdel, fa uns mesos que va marxar a Holanda per retrobar-se amb uns familiars, i des de llavors jo no havia tornat a l'establiment, però avui ho he fet. Hi he trobat el Hamid, amb una barba llarga d'aquí t'espero, que m'ha atès amb una amabilitat exquisida i un material de primera. Mentre esperava el meu torn, altres clients -tots àrabs- comentàven, en català, la marxa de l'entrenador.


    -"En Guardiola és molt Guardiola!"
    -"Com ell, ningú!"
    -"És un tio intel.ligent. Si ell ho vol així, que així sigui".
    -"És un senyor".


I llavors he entès que en Pep ha fet el que havia de fer. Ho havia intuït en una de les darreres respostes de la roda de premsa, una que ha respost en italià. Ha estat, potser, la resposta més el.laborada de tota l'aparició pública, però el resum és aquest: "Hi ha vida més enllà del futbol". I és ben cert. Paraula de Pep. Com sempre.